"I aiiiii..."

Nen!! Vols fer el favor de...

2010-06-14T11:00:00.000-07:00

Últimament vaig força adormit, sense tenir massa cura del què faig i, sobretot, del què no faig... No ho sé, sempre acabo anant a dormir amb la sensació de no haver-me acabat de llevar en tot el dia... Potser és la son, potser és la motivació que inculca la Pompeu, potser és... no ho sé, poden ser tantes coses que realment em fa pal pensar-hi... Ara que hi penso, pot ser que simplement es tracti de covardia... Llavors què? Dic que sóc covard i tot s’arregla?... Veig que no, que tot continua igual... I si provo amb ser valent?... M’aixeco, crido que sóc valent i ja està?... Veig que tampoc... Collons! A un se l’hi acaben les idees... I si intento continuar com fins ara?... Sí! Aquesta opció sí que sembla fàcil, total no haig de fer ni dir res... Però, té mèrit presumir d’això?... Segur que no, segur que ja hi ha algun corrent subalternatiumodernantisistemaradicaldeprotesta que se’l ha atribut abans que jo... I doncs, què faig?... Diuen que a vegades la música ajuda... Ara que hi penso crec que un amic em va avisar de què feien un concert... Com envejo als músics... Amb aquella passió, aquella energia, aquelles ganes... Inclús la suor que córrer pels seus clatells i que demostra que són sincers em fa enveja... Després ja no parlem de les posades en escena, de les mirades perdudes, de la pell de gallina, dels aplaudiments, de les nits que comencen amb problemes de so i acaben sent el primer gran “bolo” amb el què es donen a conèixer, les primeres “grupis”, la primera baralla amb el grup, la primera reconciliació, la primera torçada de turmell fent el burro dalt de l’escenari, la primera cançó dedicada, la primera cançó escrita, la primera merda, al primera genialitat, la primera trucada, el primer contracte, la primera guitarra, el primer local, la primera fan, el primer “I’m a singer”... Quina vida, de ben segur que no tenen temps per adormir-se desperts... Si és que al final resultarà que no hauria d’haver fet cas a mun pare... Hauria d’haver continuat cremant clicks al microones, hauria d’haver continuat posant els peus al sofà, hauria d’haver continuat pintant les parets, hauria d’haver continuat jugant amb la pilota dins de casa, hauria d’haver deixat sempre el llit per fer, hauria d’haver continuat mirant les pel·lícules fins tard, hauria d’haver continuat contestant a la mare, hauria d’haver continuat tancant-me a la meva habitació, hauria hagut de continuar volent ser només un nen, hauria d’haver continuat llegint còmics, hauria d’haver continuat fent sempre la meva, hauria d’haver continuat sent un trasto, ... Hauria d’haver continuat TRASTejant...

I tu... de quin peu calces ?¿

2010-02-27T09:33:00.000-08:00

Marques, rastres, trepitjades, petjades de tots els números i per tot arreu. Des d’aquell 39 tímid que avança de puntetes perquè no creu que es pugui fer lloc en un món dominat pels 40, consumit per la por, la preocupació, la neura i la psicosis de saber si encaixarà o no. Passant per aquells 41 que creuen estar bé i sentir-se segurs veient-se al marge de tot, de les plantilles de ser un número més gran, de les butllofes de ser un número més petit, absolutament de tot... però que en realitat quan veuen passar un 42 noten com l’”i si...” se’ls escampa per tota la sola, preguntant-se si realment no s’estaria millor amb una mica més d’espai. Sense oblidar-nos tampoc d’aquells 43... els típics i desitjats 43, suficientment grans com per destacar però suficientment petits per encaixar a tot arreu... I ja no parlem dels 44, elegants i respectats 44 que paguen la seva espectacularitat amb la pressió de ser els primers en avançar per tal d’obrir camí als més insegurs... Fins arribar als 45 i posteriors,... la meta, la meca, l’estat predilecte per naturalesa... aquell tamany idoni per ser immune a qualsevol exigència del mercat i de la moda, de ser suficientment grans com per no necessitar de números menors per fer més amena (vodafone, orange o movistar) la seva passejada, de poder recolzar-se en qualsevol tipus de terreny, de saltar més amunt que ningú i avançar més de pressa que els demés, de necessitar res més que una bona i profunda trepitjada de les seves per decidir el rumb del viatge... Que n’és de fàcil ser un 45 pensa tothom,... sense pensar que aquest 45 algun dia va ser un tímid 39, un dominant 40, un “segur” 41, un espaiós 42, un desitjat 43 i inclús un pressionat 44...

Què fer en un minut i tretze segons... ?

2010-01-23T03:23:00.000-08:00

Estar estirat al sofà, trucar a telefònica per no arreglar res, fer-se un té vermell amb molt de sucre, decidir aixecar-se per parar el despertador, fer zapping de tots els canals de la TDT (reto a comprovar-ho), comprar una arma per Internet, arruïnar-te el dia, fer-te l'esmorzar, menjar-te’l, felicitar algú, revisar el facebook, buscar l'SPSS, entendre que l'SPSS és una merda, acabar la teva paciència amb el profe de Polimerda Espanyola I, acabar-se una bossa de patates, bavejar i quedar-se aturat (si ets balear i donés classes d'Economia del Sector Públic I), apreciar a algú/alguna cosa, despreciar a algú/alguna cosa, convenç-se’t de què estàs fent tard de debò i no pas "generant expectativa", trobar les pelis de la cartellera disponibles a Internet, decidir erròniament si una peli és bona o no, comprar droga a un preu assequible, envejar a algú, adonar-te’n que un "trix" equival a tots els anuncis del món i més, convèncer a algú de què Chuck Norris és déu, tornar-te creient de la filosofia "suit up", hipotecar el futur d'aquest país (la manera és fàcil saber-la.... però per si de cas "socialitzeu-vos" la ment, "uniu-vos" en el lament, "convertiu-vos" de pensament, "erqueu" les espatlles i "popularitzeu" les vostres idees), repassar algú en una discoteca i, avui en dia, preguntar-te l'edat d'aquest algú, decidir que tornès al improshow quan porten un minut de retard en el inici de l'obra, adonar-te de què això va de debò i, finalment, per què no, decidir en falç i calent que les coses canviaran i acte seguint veure que això no és cert, sabent que durant un minut i tretze segons aparentment dominaves el rumb de la teva vida... Algun suggerminet més?¿

blogger's return

2010-01-16T08:52:00.000-08:00

Després d'haver passat uns dies amb el cap sota zero per les terres autòctones del salmó i de neutrogena les idees s'han cultivat una mica més així que intentarem reanimar això dels blogs, amb algu més d'èxit que la resta de coses que faig últimament...

Raó de ser del català desconegut

2009-04-16T14:06:00.000-07:00

Avui he assistit a una presentació d'un llibre amb molt to independentista i molta emotivitat catalana. Això m'ha incitat a escriure un breu però intens discurs al respecte que aviat espero acabar i penjar. Per mentrestant i reprenen el títol del post.....

De debò que porto hores pensant què dir al respecte però algú sabria donar-me alguna pista.....

Visc a BCN

2009-03-18T15:40:00.000-07:00

Avui,... avui he notat i sentit per primer cop la por que és capaç d’inculcar-te allò que et protegeix i et dóna seguretat. Avui he vist gent trepitjada, ferida (així , aixà , ...), provocadora, agitadora, valenta, inconscient, plorant, però sobretot avui he vist a gent espantada i lo que m’ha sorprès més, he entès la seva por i ma l’he fet meva, compartint l’agonia i la fatiga de córrer i córrer i no parar de córrer per carrerons del Born buscant una direcció on anar...

Ara feria el típic text interminable amb alt contingut ideològic i polític però m’agrada més pensar què com menys m’allargui menys trigareu en “clickar” en els enllaços i en començar a ... no sé, indignar-vos seria un bon començament... això ja ho deixo a la vostre elecció.

Passà, passa, passarà... (II)

2009-03-09T09:55:00.000-07:00

Trecho de enorme orgullo
hacen valiente a un@
pero son palabras al compás de mormullos
que hacen valer a uno de mil

Sin éstos hoy no podría contar aquello que contaron
de un sol y una luna que en secreto se amaron
sin pensar que con ello al hombre condenaban
motivo por el cual los mataron...

Crearon pues, un amor verdadero
lleno de sentimiento
que a la nada los llevo
y durante años se escondió

Olvidado permaneció,
esperando aquellos quién dijeran sí
a su gran enorme poder
a su gran enorme final...

Con el paso del tiempo, bordeando la locura,
encontró aquéllos que fidelidad le juraron
aceptando de esta forma al arte de amar
al arte de los sueños, de lo posible...

Sin ellos hoy no podría contar aquello que contaron
de que un sol y una luna en secreto se amaron

Sin ellos hoy no podría contar aquello que contaron
sobre lo que siento con cada "te quiero"...

Continuem fent Barça, continuem fent història!!!

2009-03-04T10:47:00.000-08:00

Qui em conegui sabrà que per un servidor ser cule és més que un sentiment però possiblement sigui malgastar emocions, paraules i algun que altre moment força valuós per algú així que no m'allargo (i va de debò) i només diré: "continuem fent Barça, continuem fent història"

PD: la saga del dia anterior està en proses (per si a algun interessat l'hi agrada, cosa que dubto profundament)

Passà, passa, passarà... (I)

2009-03-02T14:35:00.000-08:00

..."Voglio"...

Dit altrament emoció, sentiment, venerat per uns i desesperant per altres, allò que si fos un art tothom en seria artista sense saber ni de què es tracta. El saben aquél que diu que era un home de poques paraules, reservat, més aviat tímid i perquè no un pèl tancat... Doncs bé, tot i que, com si d'un acudit es tractés, grans mestres han intentat "posar continuïtat" a aquesta terminologia "eugeniana, mai he pogut posar un altre paraula que no fos aquesta a aquella "cosa" que em fa dir que estic, escric i visc. Per uns serà alguna metàfora filosòfica, per d'altres una inspiració poètics. També per alguns seran grans ambicions de poder i de fer història, potser per d'altres, en canvi, seran grans inquietuds i curiositat. O, per què no, possiblement pugui ser aquella llarga i blanca línia que es difumina sobra la tassa bruta d'un W.C. de qualsevol discoteca on, i cito textualment, "és il·legal incitar a consumir drogues dures". Per mi és un popurri de tot (ara no val dramatitzar i malpensar sobre l'estat de les meves vies nasals, molt sa fins ara i espero que per molt de temps), ja que com diuen, les que es fan anomenar "bones persones" (si ho fan possiblement no ho siguin tant), que aquell que coneix una sola visió, ho desconeix tot. No trobeu que és una bona manera de dir que tothom pot dir missa i pecar al mateix temps (sí senyor! Si és que no hi ha res com predicar amb l'exemple). [...]

La transició ... ha tornat?¿ Des de quan es va acabar?¿

2009-02-19T01:46:00.000-08:00

De debò que cada dia em plantejo més si val la pena atacar el sistema des de dintre… és que la gent no comparteix la ràbia que causa viure en un país com aquest?... No acostumo a prendre’m luxes com aquest però és que de veritat estic fastiguejat i, ja que estem en un “Estat de dret”, crec que hi tinc el meu dret (tot i que no surt pas en la magnífica CE, Constitució Espanyola per tots aquells que no s’han trobat cap argentina maquiavèl·lica en el seu camí universitari)!

Alguns diran que és per la crisis, doncs la veritat és que tan de bo aconseguíssim d’una vegada per totes treure alguna cosa positiva d’un problema (si es pot) enlloc de queixar-nos (m’hi incloc i molt). Ja va sent hores d’ampliar el mapa europeu passat els Pirineus, si més no fins a l’Ebre (va! ja he deixat un argument pels de “Espanya és una i no cincuentayuna”, ergo Telemadrid, Intereconomía,..., i així jo s’han de cansar a intentar entendre el món que no els té a ells com a protagonistes). O és que volem quedar-nos així de per vida?¿ La vostre resposta espero que comenci per N, passi per “iunamerdaaixòsíquemaihopermetriacollons” i acabi per O. Si no és així vés al sofà, engega la televisió, conforma’t amb la vida i espera’t a què els 5o arribin, sinó pots fer un desssssscansssss (en el idioma del Ferran) per agafar forces i continuar llegint que això sembla ser que va per llarg...

D’altres potser diran que és per en Josep Joan Moreso... A ells els hi dic que a mi (i espero que a molts) un home que té un càrrec com el què ell té (rector de la UPF per aquells que, diguem-ne dirien que “suen de “hippyades” com aquestes, que només ho fan quatre matats pollosos,...”) i té un diàleg com el què ell té (cops de porra, el poder en mans de pocs (càtedres per ser concrets), desallotjaments violents, cobertura informativa única, ultrança del càrrec, etc, vaja que hi posem una mica de gris, una mica molt de “semenfotisme” popular i “quatre” gats fent xivarri i viatgem al temps fins a 1965 en un moment) (hòstia! Si tot això ja ho tenim.... dona en què pensar..) no és qui per interferir en la meva vida per molt que s’encaparri en provar-ho. I és que si realment ens posem a parlar de l’educació (deixant el tema Bolonya-Moreso-reputació de la UPF al marge perquè seria massa llarg) com a causa del panorama actual no aniríem del tot desencaminats però tampoc estaríem en aquella veritat absoluta.

També crec que hi haurà qui digui que tot això és causa del capitalisme o, en general, del sistema econòmic actual. A ells els hi dic que llegeixin alguna cosa d’en Salamartin i després de veure i experimentar en pell pròpia que qualsevol cosa que poguessis pensar i sentir convençudament es pot debatre i tirar pel terra com si de paper de fumar es tractés, pregunteu-vos si ha sigut útil i pràctic destinar temps i energia a predicar i teoritzar sobre el sistema econòmic si després de tot, heu acabat igual, amb menys temps i menys energies, amb potser encara més indecisió i falta de confiança, el mateix sou “mileurista” (o pagar de l’atur tocaria dir ara), la mateixa falta de convenç econòmic entre governs i amb, al cap i a la fi, el mateix conte escrit per la Coca-cola and cia de sempre...

I així podria anar escrivint arguments fins a no parar però ara que veig que em posen un documental sobre les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, pararé d’escriure, escoltaré, miraré i intentaré pensar què se n’ha fet d’aquelles ganes que van mobilitzar a un 96% de la població i que van permetre a la democràcia establir-se com a sistema i apotronar-se en el poder i un cop en ell, tal i com sembla a ser que li passa a tot i tothom, quedar-se, tancar-se i en banda, aïllar-se d’aquells qui els han permès arribar on són i, ja posats a espernegar, canviar la seva mà conciliadora per el seu puny totalitari!

Una mica d’hipocresia ironitzada per començar el cap de setmana

2009-02-13T14:27:00.000-08:00

Últimament es veu que rebo forces visites, inclús d'un estudiant de filologia catalana crec.. :S (cosa bona) tot i que això no em fa deixar de pensar en mi, en la meva universitat, en el meu rector (cosa bastant dolenta)... Així que sí avui dedico (per dir alguna cosa) unes paraules a les grans decisions d'aquest gran rector tan representatiu comunicatiu, entenedor, coherent, humà i proper als estudiants que per sort sens presenta a la reelecció sense ni un rival (no fos cas que si presentes algun "mindundi" que perdés de manera estrepitosa davant el talant i saber fer d’en nostre estimat i respectat Moreso) (upps.. s'ha m'ha escapat...). No vull escriure el què sento perquè seria imparcial i segurament si voleu llegir coses "imparcials" us hauria de recomanar "La Gratisguarda", "El Porqueriodico", etc... i tampoc vull afegir més llenya al foc (que no serà per llenya insisteixo) a tot això referent a aquella galàxia sorprenentment distant i desconeguda per la immensa majoria de estudiants o ciutadans de raó d'aquest país anomenada "Bolonya". Però... què collons!! Que ho preguntin als estudiants agredits al Campus de Ca l'Aranyó si les seves ferides són imparcials i si la presencia del mossos d'esquadra va ser fruit o no de la imaginació d'uns quants... Podríem dir que durant 20 anys la policia no ha entrat a la Universitat i des de què estic dins del món universitari em preocupa que això es converteixi en un fet habitual però encara em preocupa més que ningú s'exalti contra aquest fenomen (com diria l'Aleix) que si realment acaba convertint-se en el pa de cada dia demostrarà fil per randa l'èxit que ha d'assolir el nou sistema educatiu universitari...

Sensacionalisme a la "berluscuniana"

2009-02-07T06:29:00.000-08:00

Eluana..... us sona¿?

Plantegem que sou pares (sí d'acord queda lluny) teniu una filla, fins aquí normal. Però desgraciadament fa 17 anys que us veieu obligats a veure-la en un llit de l'hospital connectada a infinitat de cables i que quan l'hi agafeu el la mà per sentir el seu pols, sou incapaços de trobar-lo ja que el soroll de la màquina que la manté en vida us impedeix concentrar-vos i recordar aquells meravellosos records que 17 anys enrere no us podíeu imaginar lo necessaris que serien... Amb aquest panorama, imagineu-vos que ve una persona (sí d'acord el mateix president) i us diu a crits i vent que defensarà i protegirà la vostra filla fent perdurar aquesta situació indefinidament i impedint a tu i a tants com tu que es puguin trobar en la mateixa situació poder donar un comiat digne i HUMÀ a una filla/fill/mare/pare/germà/germana/... (o aneu entenent suposo). A més a més, a tot això afegiu-hi l’Església encoratjat al senyor president (sí d'acord,qui us protegeix i garanteix la vostra seguretat i integritat com a persones), una resolució judicial que us dóna la raó per poder "acomiadar-vos" de la vostra filla i que el president (sí d'acord, sóc pesat amb ell) es salta a la torera la legitimitat del poder judicial i hi intervé per fer i desfer (això és una senyora democràcia)... En fi que ho he llegit un cop arribat a Igualada i m'ha indignat bastant, igual que un nedador/fumador de marihuana però això ja és un altre tema....

Bon cap de setmana!!

Des de Pixapinslandia....

2009-02-04T13:58:00.000-08:00

La veritat és que ja fa tres dies que estic "instal·lat" en una habitació amb quatre parets, un llit, un armari, un matalàs de gomaespuma i un parell de maletes mig plenes de roba rebregada amb vistes a un típic i tòpic cel obert de la ciutat comtal que evoca la poca llum que un pòster de Jack Daniel's l'hi deixa passar i els sorolls de la parella del 7è que acostumen a tenir unes bronques bastant escoltades en la comunitat però unes respectives reconciliacions encara més escoltades. Tot i així haig de reconèixer que les expectatives són màximes i l'ambient molt confortable, a més a més, mai es deixen d'aprendre coses noves. Resumint que feia dies que no em passava per aquí hi he pensat que descriure una mica el panorama podia semblar entretingut.

Agitador Social (espai patrocinat per APM+Delacroix)

2009-01-27T01:25:00.000-08:00

Les classes de Dret Constitucional I (Consti I segons alguns...), com ja va sent tradició, estan resultant molt productives... Ara a la classe sona un mòbil amb un so peculiar però no ve al cas. M'explicaré... Volia parlar-vos d'aquelles persones que són capaces de triomfar com la Coca-Cola o fer com Estrella: allà on va triomfa... o en paraules de la Júlia (companya de classe) "le damos un aplauso y dejamos que se vaia......." " es que es de ser inutiles ehhh!!" (aixxx, quina font cultural més apreciada que és l'APM..... Al que anava, que tenim un agitador social/delegat totalitari a la classe que causa bastanta sensació (espero q entengueu que és negativa...) i que té pinta d'aquells antipeperos tan antipeperos que segur que té el cor tenyit de vermell amb la rosa obrera espanyola, no catalana (que en el fons vindria a ser la mateixa), que demostra allò de "de les brases al foc" o alguna cosa així crec recordar... En fi que aquí no li donarem massa importància així que millor parlarem d'alguna altre cosa... La profe ha dit alguna cosa d'empat... el Barça va empatar... el Barça juga dijous... aquest dijous contra l'Espanyol... (recomano veure un "gag" del Crackòvia d'ahir (si Pol sí Crackòvia) sobre la solidaritat de la gran entitat blaugrana però com que no l'he trobat en deixo un altre de molt bo. En fi a cuidar-se i recordeu, si trieu ser agitadors socials, feu-ho amb gràcia i carisma com el nostre gran ... Tiu que gran que ets...

Eeeeeep silenci!!!!!! (ara trec Polònia) que hi torna!!! Si utilitza la paraula poble,... "ho haveu vist oi tots!!?? Ho haveu vist!! La mare que ens va parir!!!" Huauu un autèntic agitador social senyores i senyors....

Dret Constitucional

2009-01-20T00:33:00.000-08:00

Com ja va sent tradició escric des del meu seient (o al menys és en el què acostumo a seure) de la tercera fila de la dreta començant des de dalt de la classe. Us heu plantejat mai quins avantatges té una constitució flexible davant d'una constitució rígida, o per què s'han de posar clàusules d'intangibilitat que facin impossible reformar la constitució d'un estat? La veritat és que jo no i repto a qui ho hagi fet a què expliqui un fet tan traumàtic com ha de ser aquest... Com ja haureu deduït (o així ho espero) la classe no està sent massa seguida, o al menys així ho demostra l'Ari llegint sociologia (tard o d'hora, millor d'hora, ho hauria d'acabar fent jo també), el Marcel i el seu empane, l'Aleix i el seu diari "La Gratisguardia" o qualsevol dels clatells repenjats a les taules que es veuen des d'aquí. Ara està parlant de terrorisme i pena de mort així que potser l'escolto... “vale” res, ja torna altre cop amb les constitucions rígides.... Que passin ràpid les hores, que el seminari de Sociologia II em vagi bé i que no em maregi quan doni sang. En fi que avui és un dimarts amb regust a divendres...

La veritat és que no ho sé

2009-01-15T01:53:00.000-08:00

Estic fent classe de C.C.P.P. II (que no és del tot desinteressant) però vec que com més escolto aquesta dona (no massa agradable a la vista) més ganes tinc de distreure'm i d'escriure una d'aquelles paranoies que molen. Però de les que molen de debò, d'aquelles dels nivell "m'agrada encendre llumins per poder sentir l'olor del fum lliure fugint del foc conservador" (una expressió que en el seu dia va fer servir una amiga, bé qui diu amiga, diu coneguda) (i que per cert, aquesta sí que és agradable a la vista)... Enfi (oi que queda bé quan no saps que dir) que com he dit abans m'agradaria poder escriure un gran text de reflexió i profunditat, però, com sovint em passa (espero que no sigui l'únic) vec la gran distància que hi ha entre les intencions i els fets... Us imagineu un món on no hi hagués aquest camí, que fós acció-reacció. Aixó sí que molaria... perquè així ja podria tenir el text paranoic que esperava... Però "úenno" crec que aquesta ja serveix. Per cert: Benvinguts/des a perdre el temps per aquí! (s'ha de ser galant home...)