Nen!! Vols fer el favor de...

Últimament vaig força adormit, sense tenir massa cura del què faig i, sobretot, del què no faig... No ho sé, sempre acabo anant a dormir amb la sensació de no haver-me acabat de llevar en tot el dia... Potser és la son, potser és la motivació que inculca la Pompeu, potser és... no ho sé, poden ser tantes coses que realment em fa pal pensar-hi... Ara que hi penso, pot ser que simplement es tracti de covardia... Llavors què? Dic que sóc covard i tot s’arregla?... Veig que no, que tot continua igual... I si provo amb ser valent?... M’aixeco, crido que sóc valent i ja està?... Veig que tampoc... Collons! A un se l’hi acaben les idees... I si intento continuar com fins ara?... Sí! Aquesta opció sí que sembla fàcil, total no haig de fer ni dir res... Però, té mèrit presumir d’això?... Segur que no, segur que ja hi ha algun corrent subalternatiumodernantisistemaradicaldeprotesta que se’l ha atribut abans que jo... I doncs, què faig?... Diuen que a vegades la música ajuda... Ara que hi penso crec que un amic em va avisar de què feien un concert... Com envejo als músics... Amb aquella passió, aquella energia, aquelles ganes... Inclús la suor que córrer pels seus clatells i que demostra que són sincers em fa enveja... Després ja no parlem de les posades en escena, de les mirades perdudes, de la pell de gallina, dels aplaudiments, de les nits que comencen amb problemes de so i acaben sent el primer gran “bolo” amb el què es donen a conèixer, les primeres “grupis”, la primera baralla amb el grup, la primera reconciliació, la primera torçada de turmell fent el burro dalt de l’escenari, la primera cançó dedicada, la primera cançó escrita, la primera merda, al primera genialitat, la primera trucada, el primer contracte, la primera guitarra, el primer local, la primera fan, el primer “I’m a singer”... Quina vida, de ben segur que no tenen temps per adormir-se desperts... Si és que al final resultarà que no hauria d’haver fet cas a mun pare... Hauria d’haver continuat cremant clicks al microones, hauria d’haver continuat posant els peus al sofà, hauria d’haver continuat pintant les parets, hauria d’haver continuat jugant amb la pilota dins de casa, hauria d’haver deixat sempre el llit per fer, hauria d’haver continuat mirant les pel·lícules fins tard, hauria d’haver continuat contestant a la mare, hauria d’haver continuat tancant-me a la meva habitació, hauria hagut de continuar volent ser només un nen, hauria d’haver continuat llegint còmics, hauria d’haver continuat fent sempre la meva, hauria d’haver continuat sent un trasto, ... Hauria d’haver continuat TRASTejant...